Des d’una perspectiva transnacional, aquesta línia de recerca s’ocupa d’analitzar la circulació i la no circulació de traduccions i la figura dels mediadors (traductors, editors, agents literaris, institucions, festivals, premis o fires de llibre). En aquest sentit, diversos treballs sobre traducció i mediació cultural encara privilegien el paper de les grans metròpolis –París, Londres i Nova York– com a centres de producció cultural. Tot i això, altres ciutats i megalòpolis que no es consideren centres globals de la cultura com, per exemple, Buenos Aires, Mèxic D.F., Ciutat del Cap o Lahore, també van ser i segueixen sent espais dinàmics de traducció. El mateix passa en el cas, per exemple, de regions específiques com el Caucas o l’Amèrica Llatina.

Amb aquest marc, aquesta línia de recerca busca descentrar la història literària i de la traducció proposant el terme de zones de traducció global com a espais de traducció que poden ser pensats al llarg del temps (a la longue durée) i en el marc d’una temporalitat no sempre europea i una història de la traducció que és complexa i multilingüe. Per això, proposem conceptualitzar la circulació global de traduccions tenint en compte nocions clau com geografies significatives (significant geographies del terme en anglès) i l’ús d’eines digitals que ens permetin estudiar aquests fluxos a gran escala. Aquesta perspectiva (que hem definit com a big translation history) qüestiona investigacions prèvies sobre el paper predominant de les grans metròpolis d’Europa, els Estats Units i el Canadà o dels centres de producció cultural més grans, i permet discutir el paper de les grans literatures nacionals i configuracions regionals més àmplies, així com el lloc de les literatures petites i menys traduïdes (per exemple, les literatures indígenes) o els fluxos de traducció transregionals (literatures valona i catalana) en relació amb la resta del món. La literatura comparada, els estudis sobre la literatura mundial o la història de la traducció s’han basat en general en les llengües centrals o, en el millor dels casos, en les relacions entre les literatures centrals i perifèriques. Tot i això, encara queda molt per fer en termes d’intercanvis literaris interperifèrics. En aquest sentit, cal trencar amb la idea de centres “innovadors” i perifèries “imitatives” i estudiar zones de traducció menys conegudes des d’una perspectiva de gènere, digital i ètica que tingui en compte la circulació de traduccions en format llibre, però també la traducció a publicacions periòdiques o a la web. Finalment, aquesta línia de recerca proposa explorar les relacions entre poder, cultura i traducció a través de l’estudi de les polítiques de traducció, ja sigui des d’un punt de vista històric com contemporani.